LA UNIÓ ha proposat iniciatives de futur en nou àrees agràries que contribuïsquen a la recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana

LA UNIO - 08 Jun, 2020

A la intervenció de Carles Peris hui en la Comissió especial d'estudi de les Corts Valencianes per a la Reconstrucció Social, Econòmica i Sanitària

LA UNIÓ de Llauradors, a través del seu secretari general Carles Peris, ha presentat en la seua intervenció hui de la Comissió per a la Reconstrucció de les Corts Valencianes, una sèrie de propostes de futur per a contribuir a la recuperació econòmica i social i que es concreten en nou àrees relacionades amb el sector agrari.

Carles Peris ha indicat que a “les nostres menudes i mitjanes explotacions agràries se'ls exigeix ser competitives, respectuoses amb el medi ambient i adaptar els seus productes a les exigències dels consumidors, la logística i la distribució; però aquesta pressió forçada brutalment per a l'adaptació i eficiència del mercat, ha obligat milers persones que viuen d'agricultura a desaparéixer mentre es permet l'entrada de produccions de països tercers que no compleixen els mateixos estàndards”. En aquest sentit, segons dades oficials, entre 1997 i 2016 han desaparegut 54.745 llauradors i ramaders, la qual cosa representa una disminució del 33%.

El sector primari ha suportat durant tots aquests anys la doctrina que el mercat era sinònim d'eficiència i s'ha vist així una reducció de les ajudes públiques per al seu manteniment, una reducció d'inversions en modernització de regadius, en investigació de noves varietats i lluita contra plagues, acords bilaterals amb països tercers sense tindre en compte als productors europeus, amb especial esment a l'entrada de plagues que arrasen les nostres produccions. Pandèmies importades de països tercers que venim patint silenciosament en els últims anys i la lluita dels quals costa molts diners a l'erari públic.

En aquest sentit, Peris ha dit en Les Corts que la pandèmia ha posat en relleu la importància de reforçar el paper de les Administracions en els àmbits relatius a la seguretat sanitària i alimentària i que cal treballar perquè la despesa pública impulse aquests dos aspectes. LA UNIÓ porta ja anys qüestionant que les grans empreses multinacionals acaparen el material vegetal, les noves patents de varietats, els nous productes fitosanitaris per a lluitar contra les plagues, creant-se una dependència externa tremendament perillosa en aspectes bàsics relacionats amb la producció d'aliments i sanitat vegetal, íntimament relacionades a la salut humana. La Covid-19 ha posat de manifest que el sector agrari valencià necessita un punt d'equilibri econòmic entre l'economia de mercat i el fet de ser un sector considerat estratègic per a la producció d'aliments. “Cal planificar i establir una dotació econòmica suficient per a la investigació pública, la formació i la seguretat alimentària per a protegir l'agricultura i el medi rural. Pot ser siga el moment de definir una planificació estratègica de la producció per a situacions excepcionals cícliques”, ha afirmat Peris.

L'agricultura és, sobretot, proveïdora d'aliments i el seu caràcter estratègic és, per eixe motiu, un bé públic de primera magnitud. “Els polítics i les seues polítiques no poden basar la sostenibilitat i creixement del nostre sector amb l'obertura del comerç internacional, perquè els riscos són elevadíssims”, assegura Carles Peris.

Finalment, Peris s'ha referit a la necessària interlocució amb les administracions i per això, més que mai, es fa patent la necessitat que les Corts impulsen i aproven com més prompte millor una Llei de Creació del Consell Agrari de la Comunitat Valenciana, com a òrgan institucional per a canalitzar la participació de les Organitzacions Professionals Agràries en l'elaboració de les polítiques agràries i de desenvolupament rural. “No oblidem que fer polítiques agràries és fer polítiques per a fomentar l'agricultura, i que l'agricultura és el conjunt d'activitats econòmiques i tècniques relacionades amb el tractament del sòl i el cultiu de la terra per a la producció d'aliments. Per tant, si la producció i subministrament d'aliments és una activitat essencial i estratègica, i per tant un bé públic, creiem que per a pactar, negociar i reconstruir, es requereix d'un espai institucional per a consolidar una relació permanent entre l'administració i les organitzacions professionals agràries”.

Les nou iniciatives de LA UNIÓ

Sobre la nova PAC, l'organització aposta per un model agrari on la base siga l'agricultura familiar i competitiva i, en conseqüència, les ajudes han d'anar dirigides prioritàriament a les persones llauradores i ramaderes professionals i PIMES agràries, sense importar el sector on estiguen emmarcats i de l'històric d'ajudes generat.

En relació al mercat indica entre altres coses que cal establir una llista específica de pràctiques comercials deslleials prohibides en les relacions entre compradors i proveïdors en la cadena agroalimentària amb l'objectiu de lluitar contra les pràctiques que s'aparten de les bones conductes comercials, són contràries a la bona fe i a la lleialtat comercial i s'imposen unilateralment per una de les parts a l'altra.

Sobre la millora de l'eficiència de les explotacions advoca per crear un clúster agroalimentari de coneixement valencià amb l'objectiu de promoure el treball en xarxa i visibilitzar la potencialitat del sistema d'innovació i investigació valencià en els àmbits estatal i internacional. En matèria d'investigació agrària, LA UNIÓ proposa incrementar la investigació pública amb l'objectiu de desenvolupar varietats públiques protegides adaptades a les noves demandes de mercat i a les nostres condicions agronòmiques i amb royalties ajustats a les rendibilitats econòmiques que puguen generar aquestes noves varietats.

En relació als ingressos, LA UNIÓ proposa el desenvolupament d'un instrument públic d'estabilització d'ingressos, dirigit almenys a les persones professionals de l'agricultura i la ramaderia, en el marc del Programa de Desenvolupament Rural cofinançat per la Unió Europea i la resta de les administracions públiques.

Pel que fa al valor afegit per a les nostres produccions, l'organització reclama que les Administracions mancomunen serveis que afavorisquen la posada en el mercat de productes agrícoles i ramaders, la seua transformació i venda directa (escorxadors, sales d'especejament, centres d'envasaments de mel, embotelladores, obradors, etc.)

Per a impulsar el necessari relleu generacional, LA UNIÓ formula la creació d'una xarxa d'emprenedoria i vivers d'empreses agràries per a incrementar l'èxit de les incorporacions de joves, que ajuden per a la seua formació i experiència en aspectes com per exemple la comercialització de les seues produccions, increment de les seues competències com a nous titulars d'explotacions o desenvolupament d'activitats d'aprenentatge en el condicionament, elaboració i comercialització de les seues pròpies produccions, sense haver de fer front inicialment a inversions amb un alt grau d'incertesa.

Quant a les relacions comercials amb països tercers i la importació de productes agraris en el territori de la Unió Europea, es proposa una revisió de la normativa relativa a la preferència comunitària perquè siga una mesura efectiva. Així mateix, s'ha d'implementar de manera urgent la reciprocitat a les produccions procedents de països tercers quant a les exigències normatives europees, des de les laborals fins a les democràtiques passant per les fitosanitàries o de condicionalitat. En aquest aspecte, i com a novetat, proposa que, davant qualsevol tractat o acord amb països tercers que afecten els nostres interessos agrícoles, els serveis jurídics de la Generalitat Valenciana emeten un informe complet de les conseqüències que el tractat o l'acord tindrà en la nostra agricultura i en la viabilitat dels nostres cultius.

Sobre les polítiques per a llauradors i ramaders i món rural, s'han d'impulsar i facilitar sistemes i processos d'informació i comunicació amb l'administració autonòmica, mitjançant les noves tecnologies, amb la finalitat de simplificar i acurtar les tramitacions davant l'administració agrària. Per a evitar la coneguda uberització de camp, s'han d'establir exhaustives mesures legislatives i normatives respecte a l'accés dels fons d'inversió i capital extern a l'agricultura, així com generar normes específiques per a la retirada d'aquests, de manera que no es provoquen situacions de greu crisi en les zones de producció.

Respecte al canvi climàtic demana l'elaboració d'un estudi d'adaptació del sector on s'identifique zones i sectors vulnerables, impactes del canvi climàtic, així com mesures específiques d'adaptació per a cadascun d'aquests cultius i zones.